Desviació i trajectòria

En aquesta escena, es veu reflectida un cert compromís amb la vida desviada. Les persones que cometen actes desviats poden passar per una sèrie de fases i trajectòria que fan que els comportaments i conductes d'aquestes superin els límits i les normes legítimes per a la nostra societat o continuar dins d'aquests límits mencionats.

Pel que fa l'actor anomenat Billy Bibbit, es pot veure en aquesta escena com té un compromís amb la vida desviada i encara no es veu capaç de deixar-la de banda, ja que aquesta vida li  dona seguretat . Al llarg de la pel·lícula no hem pogut veure les fases de neutralització i ambivalència, però les fases de presa de contacte amb grups estructurats i l'etiquetatge hi és  present.

Pel que fa el protagonista, ell té una trajectòria al llarg de la seva vida (com ell descriu) la qual comet una sèrie d'actes delinqüents que el porten a la presó i conseqüentment, hi ha un etiquetatge social, però ell no passa per les fases de la neutralització, ja que no justifica la seva conducta per evitar sentiments de culpa, negació dels danys comesos, projecció de la responsabilitat en l'altre.

Podem veure al llarg de la pel·lícula que no té una ambivalència, però perquè ell està sobre actuant una etiqueta. Ell sap que no té cap dèficit mental o qualsevol altre factor que pugui incidir en la seva conducta de forma negativa, ell té una desviació delictiva. La institució que ha rebut al protagonista no és l'apropiada, és per això que no passa per aquestes dues fases.

En el cas de la tercera fase, la presa de contacte amb grups estructurats, podem veure com no té un compromís amb la vida desviada i tampoc del grup li ofereix una seguretat normativa i pràctica, perquè si comparem amb els altres integrants del psiquiàtric, en l'escena on Mc Murphy vol canviar el programa establert per poder posar el campionat de bàsquet a la televisió.

Respecte la quarta fase, fa referència a l'etiquetatge, en la qual un subjecte és qualificat públicament com a desviat, però en aquest cas com hem pogut veure ens els diferents anàlisis dels conceptes publicats al blog, hi ha un etiquetatge institucional i social.

Per últim, cal esmentar el fet de que molts dels intens són voluntaris, aquest fet afirma el concepte del comprimis de la vida desviada, i la seguretat que els hi dona estar amb persones que tenen les mateixes característiques, creen un sentit de pertinença.

 

 

 

 

 

Procés d’internament i institucions totals

Al llarg de la pel·lícula , hem pogut veure com hi ha un procès d'internament , en el qual se'ls talla amb els signes d'identitat pròpia , en aquest cas les propietats del protagonista . En aquest moment , entra el l'estructura de " Regim " , per tant , les normes hàbits i fins i tot drets són canviats . Per l'intern , la realitat canvia per ser ajustada a la realitat existent del psiquiàtric . La identitat es torna a reformular com també els rols, ja que hi ha una societat dins el psiquiàtric i com tota societat es legitima una sèrie de costums, hàbits que com a resultat, podríem anomenar una subcultura.

A continuació presentem l'escena on el protagonista entra al psiquiàtric on podem observar els primers talls d'identitat;

 

En la següent escena, es pot observar i analitzar que durant el procés d'internament que experimenta el protagonista és castigat per ser un individu "problemàtic" i "perillós" per a la societat formada dins la institució, establerta i distribuïda pels mateixos reclusos.

Aquesta està regida i estructurada per un règim superior on hi ha format un sistema de privilegis i càstigs. Aquestes normes ubicades al programa i estructura del psiquiàtric s'han de complir, i depenent de la conducta que porten a terme els individus obtindran quelcom o un altre.

A l'entrar al psiquiàtric s'eliminen tots els signes d'identitat previs a la internalització de la institució psiquiàtrica dels individus, per així, identificar-se com a un nou reclús, com és per exemple a l'escena on retiren l'equipatge i pertinences personals del protagonista al començar a formar part de la institució.
  

En aquesta escena es pot observar i analitzar que durant el procés d'internament que experimenta el protagonista és castigat per ser un individu "problemàtic" i "perillòs" per a la societat formada dins la institució, establerta i distribuïda pels mateixos reclusos.

Aquesta està regida i estructurada per un règim superior on hi ha format un sistema de privilegis i càstigs. Aquestes normes ubicades al programa i estructura del psiquiàtric s'han de complir, i depenent de la conducta que porten a terme els individus obtindran quelcom o un altre. 

A l'entrar al psiquiàtric s'eliminen tots els signes d'identitat previs a la internalització de la insitució psiquiàtrica dels individus, per així, identificar-se com a un nou reclús, com és per exemple a l'escena on retiren l'equipatge i pertenences personals del proragonista al començar a formar part de la institució.

 

Per últim, fent referencia a Goffman, classifica les institucions en cinc grups, en el cas de la pel·lícula, seria la seguent, "   Les de cura de persones que no es poden cuidar a si mateixes i a més són una amenaça per a la comunitat: hospitals per a malalts infecciosos i manicomis" E.Goffman (1952–1964)

 

 

Estigmatizació social

 

A la següent escena analitzada, veiem un clar etiquetatge social per part d'una de les noies acompanyants del protagonista. Ella etiqueta als subjectes reclusos interns del psiquiàtric com a tal socialment, que en aquest cas, ho són com a 'bojos'.

Aquesta acció es produeix quan els individus són diferenciats i etiquetats com a públicament desviats, i aquest mecanisme d'estigmatització social dóna a entendre que són moralment incapaços de realitzar tasques i conductes socialment acceptables i ben vistes.

D'aquesta manera acaben d'identificar-se i acaben exclosos del que creiem que és correctament normal i es consolida la seva pròpia identitat de deficients mentals.

 

 

Etiqueta institucional

Aquesta escena , en la que diferents metges parlen sobre el cas de McMurphy, la seva personalitat i la possible patologia que l'ha conduit a formar part d'aquesta institució, és un reflexa de com una estigmatització sobre l'individu fa que aquest sigui vist i qualificat com a desviat dins la societat.

És evident, com el personatge és concebut per als metges com algú perillós, deixant descartada qualsevol tipus de malaltia mental. I és precisament aquesta "perillositat" la que comportarà que durant la seva estada al centre, i per tant en la seva exclusió de la normalitat, aquesta nova identitat es consolidi.

 

Efecte Pigmalió

Aquesta escena és un clar reflexe de com la confiança que algú altre té respecte nosaltres pot donar-nos les eines per a aconseguir aquells objectius més difícils.

Aquesta és la base de l'efecte pigmalió, que s'enquadra com un principi d'actuació  partir de les expectatives al·lienes. Aquestes tendeixen a realitzar-se quan existeix un fort desig que les acompanya. 

És precisament en aquest moment de la pel·licula on es mostra com a conseqüència de les expectatives que McMurphy deposita sobre els seu company, aquest es capaç de deixar de banda la passivitat pròpia de la seva personalitat i aconseguir una fita fins el moment impensable pel "jefe", com és la de formar part activa en un equip.

Rols, sexe i gènere

A continuació, es troba la seqüència que mostra els diferents tipus de rols que hi ha al film.

En primer lloc, cal definir el concepte de rol.  Un rol és un conjunt de conductes i comportaments. Aquestes conductes, es vinculen a un conjunt de persones que comparteixen alguna aspecte a la societat.

El rol l’associem a l’estatus de la persona i, a partir d’aquesta relació, associem les conductes i comportaments.

A la pel·lícula, concretament, hem distingit sis tipus de rols en funció de les conductes que creiem que estan associades a un rol. Tot i que, s’ha de tenir en compte que quan s’adquireix un rol la persona actua com creu que és la funció del rol, però les demés persones tenen una altra percepció.

 

El segon fragment tracta sobre els jocs de rol, on queda evident que el protagonista de la pel·lícula està jugant entre el rol de malalt mental i el rol de persona sana psíquicament.

A vegades, dos rols entre ells xoquen i creen un conflicte intern de la persona. En aquests casos ha de decidir-se per un dels rols, com el que li ha succeït al nostre protagonista. El rol guanyador és el que en aquell moment és més fort o té més importància en aquell moment. Aquest fet s’anomena conflicte de rol.

 

 En la següent escena, trobem una diferenciació de gènere. El gènere respon a un conjunt normatiu, és a dir, el que la societat pensa que ha de ser. Per tant, defineix uns criteris socials, els anomenats rols. Aquests rols fan referència al comportament, però també als sentiments i emocions.

No només hi ha un rol evident, sinó que a més a més té una sèrie de característiques que estan positivament o negativament valorades per la societat. El rol social de les dones és, generalment, inferior al dels homes.

Centrant-nos en el mercat laboral, que és l’àmbit on es representa aquesta escena, cal dir que hi ha una clara distinció entre homes i dones i les tasques que cadascun d’ells ha de realitzar. Les dones es concentren en el sector de serveis i sectors d’educació, sanitat i administració pública (les infermeres tenen cura dels malalts i dels seu benestar físic i mental). En canvi, els homes fins al moment es situaven al sector empresarial o activitats forçoses ( els celadors s’encarreguen de la vigilància i el recolzament).

Tot i que no hem trobat cap escena que ho representi amb claredat, a la pel·lícula hem observat una altra diferenciació de gènere, ja que els pacients i les pacients no es troben junts dins de la mateixa sala psiquiàtrica. 

 

 

Resum de la películ·la

 

Randle Patrick McMurphy és el protagonista d'aquesta pel·lícula.Ell està detingut per violació, i per poder sortir de la presó intenta enganyar a les persones de la institució fent-se passar per malalt mental per poden ingressar en un psiquiàtric.

 

Al llarg de la pel·lícula es veu la societat que hi ha instaurada, els regims i els canvis de normes. McMurphy adopta el rol de líder,  comença a confiar amb els interns i intenta donar confiança als propis interns com per exemple, quan va
ensenyar a jugar correctament a cartes i a basquet. Un dia aconsegueix saltar la reixa i pren un autobús per portar als interns a pescar, junt amb una amiga seva anomenada Candy.

 

Després de veure aquest comportament de lideratge i amb característiques d'una persona que no té cap dèficit, els metges tenen dubtes sobre la realitat o no de la suposada malaltia, ja que no observen cap símptoma. Una infermera, Mildred Ratched, és nega a que algun pacient surti del centre sense haver sigut primer reinserit.

 

Després de ser sotmès a un electro xoc a causa d'un conflicte decidirà que ha arribat el moment de marxar, per por a quedar-se intern per sempre.

Abans de marxar decideix fer una festa per la nit amb els seus companys i dues amigues que porten begudes alcohòliques. A causa de l'alcohol ingerit es queden dormits i no marxa, fins que finalment son descoberts al matí per el personal del centre.

La infermera Ratched, coneix a la mare d'un dels nois, que el troben al llit amb la Candy. Mildred li diu al noi i que li explicarà a la seva mare. Aquest no aguanta la pressió i es suïcida.
Molt enfadat per el que a passat, McMurphy ataca a l' infermera, hi ha de ser agafat pels vigilants.
Després del que a succeït li apliquen una lobotomia a McMurphy que li deixa com un vegetal. Un dels interns " el jefe" va acabar amb la vida d'ell , ja que no vol que és quedi en aquest estat per sempre.